LLENGUA (Valls per la Llengua, Jordi de Bofarull)
- Fer que la política lingüística a l’Ajuntament de Valls sigui prioritària, empoderada, planificada i transversal.
- Reactivar el Consell de Política Lingüística (adaptant la composició als reptes de la llengua, garantint la representació del món socioeconòmic i la societat civil i d’experts en política lingüística).
- Fer el Pla municipal per la llengua a Valls (l’ha d’elaborar el Consell de Política Lingüística —amb els mecanismes de governança i participació pertinents— i l’ha d’aprovar el Ple per aplicar durant un mandat).
- Establir objectius i accions de política lingüística per a cada regidora
- Posar en marxa un canal de queixes lingüístiques a Valls (disponible en línia o a l’OAC, per garantir els drets lingüístics dels ciutadans i millorar la situació del català en situacions concretes).
- Millorar l’acollida lingüística de la població nouvinguda (més coordinació i més accessibilitat a l’aprenentatge de català).
- Activar un programa específic en l’àmbit sanitari (cal garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants).
- Avançar en l’ús normal del català dels representants i dels treballadors municipals (mantenir la llengua en l’ús oral públic, incorporar instruccions de política lingüística en l’acollida de nous treballadors a l’Ajuntament).
- Fer complir el marc legal en matèria lingüística (retolació comercial, contractes de concessió, programari disponible en català, petició de factures i altra documentació en català als proveïdors…).
- Implicar els agents socioeconòmics en la política lingüística, i coordinar-se amb els agents lingüístics de Valls.
- Obrir una línia específica per a l’àmbit juvenil.
- Dotar amb recursos suficients la política lingüística.
ANTIREPRESSIÓ (L’Alt Camp No Té Por, Judit Sans)
- Aprovar mocions de suport a les persones represaliades i treballar perquè els partits independentistes no es presentin com a acusació particular des de la Generalitat.
- Donar suport públic als represaliats de Valls i l’Alt Camp i fer aportacions a la caixa de resistència.
- No afavorir la presència de col·lectius i partits polítics antidemocràtics i feixistes a la ciutat, evitant donar permís perquè es concentrin i manifestin al centre de la ciutat i en espais concorreguts.
- No col·laborar des de la Policia Local en causes i operatius repressius.
- No utilitzar pistoles elèctriques per part de la Policia Local de Valls.
- Fer formacions periòdiques de sensibilització a la Policia Local i empreses de seguretat contractades per l’Ajuntament.
SOBIRARIA ECONÒMICA (Joan Anton Font)
- Fer sobirania fiscal (pagar els impostos estatals a través de l’Agència Tributària de Catalunya).
- Activar mesures en contractació pública que permetin afavorir de manera legal i motivada l’economia de proximitat:
- Contractes menors. Contractes d’obres d’import inferior a 40.000 € i altres contractes d’import inferior a 15.000 €
- Registre electrònic d’empreses licitadores. Fer campanyes perquè les pimes i autònoms de proximitat estiguin inscrits en aquest registre (en contractes d’obra d’import igual o inferior a 2.000.000 €, o inferior a 215.000 € en la resta, es pot utilitzar un procediment obert simplificat per adjudicar el contracte: és requisit que les empreses estiguin inscrites al Registre electrònic d’empreses licitadores, o al respectiu registre estatal ROLECE).
- Llengua dels contractes. Especificar als plecs tècnics i administratius del contracte que tots els documents que es generin siguin en català, o altrament no es farà la recepció del contracte (això també afectaria la defensa lletrada: tots els lletrats dels ajuntaments han de fer servir el català davant els jutjats).
- Criteris d’adjudicació. Potenciar amb una mesura indirecta el teixit productiu local i empreses de proximitat, incorporant a la part tècnica aspectes mediambientals relacionats amb el cost econòmic (reducció d’emissions de gasos, estalvi energètic, millora de recursos naturals) i de foment de grups vulnerables i centres especials d’ocupació o inserció. Els contractes s’han d’adjudicar fent servir criteris partint de la millor relació qualitat-preu, avaluada d’acord amb criteris econòmics i qualitatius (vegeu l’article 145.2. LCSP):
- La qualitat, valor tècnic, característiques estètiques i funcionals, accessibilitat, disseny universal, característiques socials, mediambientals o innovadores, i comercialització i condicions. / L’organització, qualificació i experiència del personal adscrit al contracte. / El servei postvenda i l’assistència tècnica, condicions i termini d’entrega o execució, compromisos referents a recanvis i seguretat del subministrament.
- Potenciar el comerç de proximitat davant les grans superfícies comercials, mitjançant les àrees de promoció econòmica i urbana (Llei 15/2020, de 22 de desembre, de les àrees de promoció econòmica i urbana).
- Potenciar accions de sobirania energètica
SOBIRANIA ENERGÈTICA (Jaume Marlès)
[Llei 16/2017, de canvi climàtic: reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) en un 40% l’any 2030, en un 65% el 2040 i en un 100% el 2050. Decret llei 16/2019, d’impuls a les energies renovables]
Energia:
- Apostar per reduir la demanda d’energia i dur a terme la implementació en funció de la demanda real.
- Prioritzar l’autosuficiència energètica i que la generació de l’energia sigui propera als punts de consum.
- Establir quina part de la demanda pot ser a través de comunitats energètiques locals i quina a través d’empreses convencionals de producció energètica.
- Crear comunitats energètiques locals a la ciutat i al Polígon Industrial.
- A l’hora d’implementar l’energia fotovoltaica, donar preferència a les teulades, seguitde terrenys abandonats propers a la ciutat i al Polígon, per tal que l’energia generada sigui propera al punt de consum, i així respectar el patrimoni paisatgístic.
Mobilitat:
- Apostar per una mobilitat sostenible: creació d’aparcaments dissuasius a les quatre entrades de la ciutat (per la gent que ve de fora), potenciar el transport públic, incorporar el bicing, crear nous punts de recàrrega per a cotxes elèctrics, etc.
Recollida selectiva:
- Apostar per un model de recollida selectiva que millori la qualitat de la separació, com el porta a porta, ja que segons la normativa europea l’any 2025 cal arribar a un 55%, el 2030 al 60% i el 2035 al 65%.
Aigua:
- Vetllar per un estalvi de consum d’aigua. Utilitzar aigua de pous locals o aigua terciària de la depuradora per regar els jardins públics i privats i les hortes.
Espais verds:
- Entendre la ciutat com un ecosistema i un contínuum desfronteritzat. Crear una trama urbana interconnectada entre els parcs i jardins a través d’arbrat viari, i aquests amb els torrents i l’àrea agroforestal adjacent a la ciutat. Renaturalitzar parcs i places amb una distribució equitativa, i vetllar per arribar els 10 m2/habitant de verd urbà.