L’historiador ha repassat els cent anys d’història del moviment independentista, marcat per la repressió i la divisió
Fermí Rubiralta, historiador i especialista en l’origen i l’evolució de l’independentisme a Catalunya, ha estat el convidat, aquest dissabte, del cicle mensual “Objectiu independència” organitzat per l’Assemblea Valls. La xerrada, que portava per títol “Independentisme català: més de cent anys d’història”, s’ha fet al migdia al local de l’ANC Valls-Alt Camp.
A la xerrada l’historiador ha repassat la història centenària de l’independentisme català, un moviment polític que des del primer moment ha hagut de superar la repressió, per una banda, i les divisions internes, per una altra: “A algú potser el sorprèn la repressió que patim d’ençà del 2017, però la repressió, i també la divisió interna, no són noves sinó una constant en aquests cent anys d’història”.
Rubiralta ha començat parlant dels inicis del moviment, amb la creació de La Reixa, una organització antirepressiva que neix per donar suport als independentistes detinguts després de la Diada Nacional de 1901; amb el Centre Autonomista de Dependents del Comerç (CADCI), un sindicat del qual formaven part tots els independentistes de l’època, i amb la tasca dels exiliats a Cuba, amb Salvador Carbonell al capdavant, com a conseqüència de la repressió posterior a l’assalt al setmanari satíric Cu-cut, el 1905.
A continuació s’ha centrat en l’etapa de consolidació, i ha assenyalat la influència que va tenir la Pasqua irlandesa, el 1916, en aquest primer estadi de l’independentisme català. Ha destacat la creació d’Estat Català, una organització politicomilitar amb Francesc Macià al front de la secció política i Daniel Cardona a la secció militar, que amb l’arribada de Primo de Rivera esdevé l’opció majoritària per lluitar contra la dictadura, i també els Fets de Prats de Molló i, sobretot, el posterior judici a París, el ressò del qual va fer possible que el 1931 Macià liderés un projecte en què van participar no només els grups independentistes sinó també les opcions catalanistes i progressistes de l’època.
Abans d’analitzar el que Rubiralta ha anomenat “la darrera erupció, fins al moment, de l’independentisme”, l’historiador ha destacat la lluita antifeixista del Front Nacional de Catalunya (FNC) durant l’etapa fosca del franquisme i ha arribat als anys vuitanta del segle XX, un període de crisi de l’independentisme: “L’any 1980 tenen lloc les primeres eleccions a la Catalunya autonòmica i cap força independentista assoleix l’entrada al Parlament.”